La Guerra de Cuba (1898) i la posterior independència de les últimes colònies espanyoles a ultramar va afectar fins i tot a la Plana d’Urgell, entre d’altres motius per la fi brusca de l’arribada del sucre. L’industrial barceloní Manuel Bertrand va ser un dels primers en aprofitar aquest nou escenari, quan el 1899 va comprar grans finques al Palau d’Anglesola per cultivar-hi remolatxa, i a Menàrguens per construir-hi la primera fàbrica de sucre de remolatxa de Catalunya i una de les primeres d’Espanya, anomenada la Sucrera del Segre. Les terres del Pla d’Urgell eren ideals per conrear-hi remolatxa, i els mercats de Mollerussa (on hi havia una estació del ferrocarril del Nord entre Barcelona i Saragossa) i Balaguer eren els principals punts de distribució del sucre refinat. Així, per unir les plantacions de remolatxa (pròpies de la companyia o de pagesos locals que també en cultivaven), els mercats finals i la fàbrica de Menàrguens, entre el 1900 i el 1905 es va construir un ferrocarril de via estreta (popularment conegut com el Carrilet o el Trenet) que creués el Segre, amb un primer ramal cap a Mollerussa (amb un futur projecte per connectar-lo amb el tren de via estreta d’Igualada a Barcelona) i un segon cap a Balaguer (amb l’objectiu sense èxit d’anar ascendint cap a Camarasa, Talarn…), ja que també era molt utilitzat pel transport de passatgers.
Però la remolatxa esgotava la terra, i a partir dels anys 1930 la producció agrària disminuïa. A més, la millora de la xarxa de carreteres, la construcció del ferrocarril Lleida-Balaguer i l’envelliment de les locomotores i els vagons del Carrilet van fer disminuir gran part dels seus passatgers. Però l’estocada final va arribar amb la Guerra Civil (1936-1939), quan amb la Batalla del Segre les instal·lacions de la fàbrica, el pont del Segre i gran part de la via van ser destruïts, i la pobresa de postguerra va dificultar la seua reparació. Per això, a partir del 1945 es va començar a tancar la fàbrica, i entre el 1948 i el 1955 es va tancar i desmuntar tota la via fèrria (en algunes parts es va reconvertir en camí i en d’altres es va integrar a les finques agràries) i enderrocar algunes de les estacions del Carrilet.
Aquesta informació i molta més sobre la història del Carrilet, la trobareu al llibre d’en Carles Salmeron El Tren de Mollerussa. Història del ferrocarril Mollerussa-Balaguer, publicat l’any 1988 per l’editorial Terminus.
Proposem resseguir el ramal del Carrilet des de l’estació de Mollerussa fins a la Sucrera del Segre, passant tant com es pugui pel seu recorregut original, i visitant totes les estacions que n’havien format part. Actualment, només el conjunt d’edificis de la Sucrera del Segre (al terme de Menàrguens), el pont del Segre i l’estació del Poal estan catalogats a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Direcció General de Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya); la resta d’infraestructures no estan ni protegides als Plans d’Ordenació Urbanística Municipal aprovats pels diversos ajuntaments responsables (pas previ a la catalogació a l’InvArquit).
Ruta lineal, de 19 km., des de Mollerussa a la Sucrera del Segre.
Punts d’interès
Estació del Carrilet de Mollerussa
Estava situada a la plaça de Josep Pané, al nord de l’estació del tren del Nord. Aquí hi havia una de les principals estacions del Carrilet, formada per la casa dels encarregats de mantindre-la en bones condicions, magatzems de mercaderies, andanes… L’edifici de passatgers, el més representatiu, era de dues plantes i façanes roges i blanques. Va ser enderrocat entre el 1950 i el 1955, i actualment en el seu record a la plaça hi ha una locomotora amb una placa commemorativa.
L’estació del Palau d’Anglesola
És de les estacions del Carrilet que es troben en un millor estat de conservació, i exteriorment és igual que quan la van construir, entre el 1900 i el 1905. Als anys 1950 va passar a ser un habitatge, i actualment està deshabitada.
L’estació del Poal
Està situada a 1 km al sud del Poal, enlloc de ser al poble. Igual que l’estació del Palau d’Anglesola, va ser construïda entre 1900 i 1905, i a la dècada de 1950 va passar a ser un habitatge. Encara avui en dia hi viu gent. Més informació a l’InvArquit.
L’estació de Bellvís
Aquesta estació era igual que les del Palau d’Anglesola i el Poal (d’una planta i de parets roges i blanques), però com la de Mollerussa va ser enderrocada cap al 1955. Actualment al seu lloc hi ha un monòlit.
El pont del riu Corb
Va ser construït entre el 1900 i el 1905 per a que el Carrilet pogués travessar el riu Corb. A partir dels anys 1950 va passar a suportar la carretera entre Bellvís i Térmens. Cap a l’any 2015 es va canviar totalment el pont vell i se’n va posar un de nou de formigó.
El desviament
Davant d’aquesta estació es creuaven les vies que anaven en direcció a la Sucrera del Segre i en direcció a Balaguer.
El pont de la Sucrera
Pont de ferro per a que el tren pogués travessar el riu Segre. L’original va ser derruït durant la Guerra Civil, i l’actual és dels anys 1940. Més informació a l’InvArquit.
Estació de la Sucrera del Segre
La primera estació de la línia, on es rebia la remolatxa dels pobles del Pla d’Urgell i des d’on s’enviava el sucre als mercats de Mollerussa i Balaguer. Més informació a l’InvArquit.
La fàbrica de la Sucrera del Segre
Més informació a l’InvArquit.
L’habitatge de la Sucrera del Segre
Residència dels propietaris i dels principals administratius de la Sucrera del Segre. Més informació a l’InvArquit.