El modernisme és un corrent artístic i polític, desenvolupat des de finals del segle XIX fins als anys 1920. Al Pla d’Urgell, va arribar sobretot durant la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923) i les seues obres de desenvolupament econòmic agrari, i els principals elements artístics del nostre territori són arquitectònics. L’arquitectura modernista es caracteritza per les formes ondulades i sinuoses (als arcs estructurals, els marcs de les portes i finestres, les cornises de les teulades…), les decoracions naturals (amb garlandes, flors…), l’ús de materials del territori (al Pla d’Urgell principalment pedra de les Garrigues i l’Urgell pels sòcols i les obertures, maons pels elements estructurals i tàpia pels alçats de les parets) i la màxima funcionalitat sense oblidar l’estètica.
Ruta lineal, de 33’5 km.
Punts d’interès
Casa de la Vila
Pl. Canalejas, 1 (Torregrossa). Les tres portes de la façana, i especialment la motllura de la porta principal, tenen formes ondulants i sinuoses, inspirades estilísticament en els motius decoratius modernistes. Més informació a l’InvArquit i la Viquipèdia.
Imatge: Viquipèdia.
Casa sense nom
C. Mossèn Cinto Verdaguer, 1 (Torregrossa). Construïda al 1915 i força reformada posteriorment, els únics elements modernistes que queden a les façanes són els emmarcaments de les balconades i la portada central de la planta baixa, i les línies de la porta de fusta i els elements ondulants de forja dels balcons. Més informació a l’InvArquit.
Imatge: InvArquit.
Lo Sindicat
Av. Doctor Garcia Teixidor, 43 (Miralcamp). És obra de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, i originalment va ser el magatzem i molí d’oli del Sindicat de Pagesos de Miralcamp. A la façana principal s’observen alguns elements modernistes, com la cornisa ondulant, però predomina l’estil noucentista per fer-la austera i amb poques decoracions. Més informació a l’InvArquit i la Viquipèdia.
Imatge: Viquipèdia.
Cal Jacques
Pl. Major, 14 (Mollerussa). L’edifici originalment és del segle XVIII, d’estil neoclàssic, i al 1920 es va ampliar i redecorar d’estil modernista, destacant les formes sinuoses als balustres, les cornises i els marcs de les portes i finestres. A la part superior de la façana principal hi ha una motllura ornamental que encercla una imatge de Sant Antoni de Pàdua sobre rajoles pintades. La família Jacques va ser una de les més riques i influents de la ciutat. Més informació a l’InvArquit i la Viquipèdia.
Imatge: Viquipèdia.
L’Amistat
C. Ferrer i Busquets, 90-92 (Mollerussa), L’any 1905 es va crear la Societat Recreativa i Cultural l’Amistat, per la dinamització de l’oci i la cultura entre les classes més baixes de la nova ciutat en què s’estava convertint Mollerussa. A principis dels anys 1920 es va construir la nova seu de l’associació, amb una gran façana modernista, i sales de ball d’estiu i d’hivern, teatre, biblioteca, cafè… L’any 1998 l’edifici va passar a ser propietat de l’Ajuntament de Mollerussa, i les obres de reforma integral van durar fins al 2005, en les que es va modificar tant l’estil exterior com tota la disposició interna, respectant l’estil original en la sala de teatre. Més informació a l’InvArquit i la Viquipèdia.
Imatge: M.À. Cullerés, M. Polo i J. Ripoll (2004): Història gràfica de Mollerussa, p. 100. Mollerussa, Ajuntament de Mollerussa.
Cal Prim
Av. de la Generalitat, 18 (Mollerussa). La seva façana és una adaptació tardana del modernisme realitzada per un artista local. Més informació a l’InvArquit.
Imatge: InvArquit.
Cal Niubó
C. del Carme, 52 (Mollerussa). Edifici construït els anys 1905 i 1906 com a palau residencial per la família Niubó, encarregant les obres al mestre d’obres Ramon Sala Llobet de Tàrrega. És un edifici d’estil modernista en cantonada i que es caracteritza per la torratxa que s’alça just a l’angle, amb una coberta piramidal de ceràmica vidriada de color verd. La torreta compta amb un balconet, a mig escaire, i amb la llinda esglaonada, solució que s’aplica també a les finestres geminades de la planta baixa i de la part central del segon pis. Les altres obertures són d’arc rebaixat. L’any 1990 va ser restaurat i adaptat per ser la seu del Consell Comarcal del Pla d’Urgell. Més informació a l’InvArquit i la Viquipèdia.
Imatge: Viquipèdia.
Celler del Sindicat Agrícola de Sant Roc
C. Urgell, 78 (El Palau d’Anglesola). L’arquitecte de l’edifici va ser en Cèsar Martinell Brunet, i la maquinària es va fer segons el projecte de l’enginyer Isidro Campllonch. La façana principal de l’edifici presentava una major decoració d’estil modernista, amb rajoles de València blanques i blaves al sòcol i a la línia de la teulada, rajoles blaves vidrades als ampits de les finestres, allargassades i d’arcs cecs, botons de ceràmica verda, etc. Al final dels anys 1960, el celler es va adaptar a altres usos, i es van suprimir les tres portes la façana principal per fer-ne una de gran per l’entrada de camions, de manera que es va perdre la rajoleta decorativa inicial. Els nous magatzems units a l’edifici original estan construïts amb blocs de formigó, i moltes de les finestres de l’edifici original han estat tapiades. Més informació a l’InvArquit i la Viquipèdia.
Imatge: Viquipèdia.
Mausoleu d’en Josep Pertegás López
Camí de Linyola a Vila-sana, cementiri de Vila-sana. El 23 de maig de 1909, en Josep Maria Pertegás López va morir amb 74 anys, i les seues despulles estan dins d’un esplèndid panteó. Va néixer a Vinarós al 1835, la major part del temps vivia a Barcelona, i a Vila-sana tenia una casa, coneguda com Cal Senyor, on passava temporades i on va morir. El panteó va ser construït a l’antic cementiri, al costat de l’església, i en edificar el nou cementiri, va ser traslladat. Aquest panteó és l’espai funerari de millor qualitat artística de tota la comarca del Pla d’Urgell. Està fet de marbre blanc vetejat en negre, té forma de petit temple amb parets i teulada, i la façana és modernista neogòtica. Entre d’altres, destaca el timpà amb un relleu circular d’un bust de sant Josep (nom patronímic del difunt) amb el Nen Jesús. Aquesta obra escultòrica és de força qualitat, i recorda l’estil de l’escultor Josep Llimona. Més informació a l’article d’en Joan Yeguas Gassó.
Imatge: J. Yeguas (2007): “Fragments d’art: esteles funeràries al Pla d’Urgell, picapedrers al voltant del 1600, llindes curioses del segle XVIII i un panteó modernista a Vila-sana”, Quaderns d’El Pregoner d’Urgell, n. 20, p. 86.
Escorxador municipal de Linyola
C. de l’Escorxador (Linyola). Originalment, l’edifici feia 5 metres d’alçada. Les façanes estaven decorades amb una sanefa de mosaic romà esmaltat que s’intercalava entre sis finestres esglaonades i rematades a la part superior per unes petites arcades d’obra vista, i a la part inferior per uns trencaaigües de ceràmica vidrada. Les finestres originalment tenien vidres policromats. A la façana principal, a més hi ha pilars d’obra vista i un portal escalonat i rematat per un arc d’obra vista, i originalment hi havia reixes de ferro forjat amb elements decoratius. A la part superior, els quatre pilars estan units per unes cornises arquejades de pedra artificial, i als laterals hi ha dues obertures ovalades emmarcades amb el mateix material. Damunt del vestíbul hi ha el nom i la data de construcció de l’edifici, en ceràmica negra vidrada i envoltada d’una motllura de ceràmica. Damunt de tot, hi ha un gran escut de pedra artificial. La tipologia arquitectònica de l’escorxador és semblant a Cal Niubó (Mollerussa), de l’estil de Puig i Cadafalch i de Domènec i Muntaner. Més informació a l’InvArquit.
Imatge: Pla d’Urgell tv.
Cal Calvet
Pl. Catalunya, 2 (Bellvís). Va ser construït entre 1920 i 1921 per l’arquitecte Ignasi de Villalonga i Casañes, de Lleida. És un edifici a mig camí entre el modernisme i el noucentisme, del que destaca la decoració de la façana: la cornisa ondulant inspirada en el gòtic del segle XVI i les cinc garlandes clàssiques de sobre els finestrals i la balconada. Més informació a l’InvArquit i a l’article d’en Joan Yeguas Gassó.
Imatge: Mascançà
Bar Delícies
Pl. Catalunya, 3 (Bellvís). La façana principal té una cornisa ondulant d’estil modernista. L’edifici és del primer terç del segle XX, construït a la plaça de l’estació del Carrilet, i almenys des dels anys 1930 i fins a l’actualitat ha funcionat com a bar.
Ca l’Àngel del Colom
Av. de Catalunya, 3 (Bellvís). L’Àngel de Cal Colom, paleta de Bellvís, va construir-se aquesta casa als anys 1940, amb decoracions imitant l’estètica modernista a les tres façanes, els balcons i la teulada, sobretot per l’ús de les rajoles vidrades i el trencadís.