El dissabte 26 d’octubre de 2019 el municipi de Vilanova de Bellpuig va acollir les X Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell.
El nou president de Mascançà, en Jaume Suau, va destacar durant l’acte de presentació d’aquestes la importància d’haver arribat a la fita de les 10 edicions de les Jornades. En aquest temps deu de les divuit poblacions de la comarca han acollit la celebració de les jornades, prop d’un miler de persones han passat en algun moment per aquestes, s’hi han presentat 115 comunicacions i prop de 130 investigadores i investigadors han exposat les seves recerques sobre la comarca. Les Jornades són una fita al calendari amb un èxit sense precedents a la comarca en una trobada d’aquest tipus. Per la seva banda, Joan Trull, alcalde de Vilanova i president del Consell Comarcal, ha mostrat la seva satisfacció pel fet que Vilanova sigui l’escollida d’aquest any i pel que suposa per la comarca comptar amb totes aquestes noves aportacions científiques.
En aquesta desena edició s’han presentat estudis de vuit àmbits temàtics diferents. Així hi tenen un pes específic els estudis d’història amb quatre comunicacions, els de ciències naturals amb tres, els de literatura amb dos i amb un estudi hi ha la pedagogia, el periodisme i la comunicació, l’art, la meteorologia i l’arqueologia. D’aquesta desena edició sobresurten les recerques de ciències naturals per part dels botànics Alejandro Juárez, Xavier Oriol Solé Senan i la dedicada la microfauna d’Antoni Mayoral Arqué. També cal fer especial esment la recerca sobre periodisme i comunicació d’Albert Royo, que és part de la seva tesi doctoral presentada l’any passat a la Universitat de Lleida.
Les dones s’obren pas a les Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell
En aquesta edició les dones han tingut un paper protagonista. Aquest ha estat el primer cop en què una dona la pronunciava la ponència inaugural en unes Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell. La historiadora de l’art i vilanovina Montse Macià s’ha encarregat d’obrir la trobada. També tres comunicacions han tingut com a protagonistes dones. L’estudi de Felip Gallart i Vicent Lladonosa s’ha centrat en la desconeguda lluitadora anarquista de Torregrossa Pepita Not. També el filòleg Moisés Selfa ha posat de relleu el paper de les escriptores pladurgellenques en la literatura infantil i juvenil a la comarca. I finalment, i des d’una perspectiva feminista, Maria Rufat ha abordat una comparativa entre la poetessa d’Ivars Maria Mercè Marçal i la mexicana Frida Kahlo.
Per la seva banda, les recerques centrades en el medi ambient han posat de relleu determinats aspectes botanics del Pla d’Urgell en dos sentits. Per una banda, l’estudi de Xavier Oriol Solé ha inventariat petits ecosistemes que han sobreviscut a la intensificació agrícola on s’hi troben plantes amenaçades com els limoniums sp. Per altra banda, el botànic Alejandro Juárez ha presentat un estudi sobre les plantes exòtiques que es troben al Pla d’Urgell i ha alertat algunes d’elles poden generar problemes no sols ambientals, sinó també en l’agricultura. Finalment, en relació als ecosistemes amenaçats, el botànic Toni Mayoral ha localitzat la presència de tardígrads, uns microanimals que viuen en les aigües que s’acumulen als saulons de la comarca i què cal protegir.
Noves línies i continuïtat d’estudis anteriors
La diada també ha servit per aportar noves línies d’investigació en diferents disciplines. La història ha obert una línia d’estudi sobre el poder econòmic a la comarca amb dos recerques, una sobre la família Bufalà de Bellvís de la historiadora Montse Baiges i el pedagog Jaume Suau, i una altra sobre els Santamaria de Torregrossa dels historiadors Glòria Santamaria i Vicent Lladonosa. Pel que fa al periodisme, Albert Royo ha aprofundit en l’estudi de la premsa comarcal des del segle XIX fins a 1939 que obre una línia pendent fins al segle XXI.
En un altre ordre d’investigacions, relacionades amb l’art, la història, la història de l’educació, l’arqueologia i meteorologia s’han presentat tres comunicacions que sumen a aportacions anteriors per part de l’historiador de l’art Joan Yeguas, en la història els estudiosos de l’esquerra independentista Ferran Dalmau i David Sancho, en el camp de la història de l’educació per part de Ton Solé, en l’arqueologia Andreu Moya sobre la intervenció a l’església de Linyola i la meteorologia ha sumat un segon estudi per part d’Esteve Mestre.