Les XI Jornades d’Estudis del Pla d’Urgell es van dur a terme dissabte 14 de novembre a través de la plataforma de vídeos YouTube sota l’organització de l’Ajuntament del Palau d’Anglesola i el Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà. L’acte es va haver d’ajornar després de les darreres mesures aprovades en el marc de la covid-19 i, a causa de la vigència d’aquestes, l’organització s’ha vist obligada a celebrar-ho de forma online. Tanmateix, això no ha impedit el seguiment per part del públic que ha estat seguint les Jornades davant de la pantalla durant el matí.
Durant la presentació de les XI Jornades, l’alcalde del Palau d’Anglesola, Francesc Balcells, va fer palesa la satisfacció que suposa per al municipi acollir unes jornades que són referents en l’estudi científic de la comarca i que posen en manifest la riquesa del Pla d’Urgell en nombrosos àmbits. A més, l’edil ha comunicat que enguany el consistori palauenc es convertirà en nou col·laborador de Mascançà, comptant amb la revista a la seva biblioteca local i gaudint de diferents activitats que l’entitat hi pugui celebrar al llarg de l’any.
Les Jornades d’Estudis del Pla d’Urgell més atípiques reuneixen 17 investigadors/es.
Les Jornades d’Estudis del Pla d’Urgell, per culpa de la pandèmia del Covid 19 es van haver de celebrar en format virtual i van ser retransmeses pel canal de Youtube de l’Ajuntament del Palau. Tot i així van reunir 17 investigadors.
El tret de sortida ha estat a les 9 del matí amb les campanes del Palau d’Anglesola sonant i la benvinguda amb Jaume Suau, president de Mascançà; Francesc Balcells, alcalde del Palau, i Rafel Panadés, president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell. Seguidament ha tingut lloc la ponència inaugural amb els filòlegs Josep Camps i Francesc Foguet fent un repàs al panorama literari comarcal dels darrers 10 anys, assenyalant aquelles carències de la literatura del Pla.
La primera franja de comunicacions ha estat dedicada a la història, encetada amb l’estudi de Montse Baiges, Marc Bouzas i Jaume Puigredon sobre patrimoni arqueològic i la revisió de la carta arqueològica de la comarca. L’ha seguit un recull de malalties i pandèmies sofertes a la població de Bellvís de la mà de Jaume Suau qui ha acostat com es vivia fa més d’un segle una pandèmia a les nostres contrades. Per la seva banda, el binomi Felip Gallart i Vicent Lladonosa han acostat la crònica negra del Pla d’Urgell entre 1874 i 1899, una manera d’entendre també la societat local de finals del segle XIX. La taula d’història ha acabat amb una recerca sobre les depuracions franquistes a la Casa Canal de Mollerussa de la mà de Daniel Altisent i la vida de Fernando Riu Vilalta, un ivarsenc que estigué al camp de concentració de Dachau, a càrrec de Jesús Coll.
Un cop acabada la pausa-cafè, la segona tanda de ponències ha arrencat amb Ton Solé fent un repàs a l’educació i les escoles del Palau d’Anglesola des de 1845 fins ben entrat el segle XX. Seguidament, Cristina Cos ha presentat el projecte “No et quedis a casa” d’acompanyament de la gent gran a Mollerussa. La literatura ha agafat protagonisme amb les comunicacions de Moisés Selfa sobre les adaptacions de poesia infantil que s’han fet de Maria Mercè Marçal i la descoberta de Ramon Miró de cartes rebudes per Valeri Serra i Boldú sobre temes verdaguerians.
Després d’alguns problemes tècnics s’ha pogut cloure les Jornades amb una taula d’història de la música i l’esport. Josep M. Salisi ha acostat la figura del folklorista Josep Güell i Guillaumet i la seva tasca en algunes poblacions del Pla d’Urgell. En el mateix àmbit, Jordi Bonilla ha ofert una radiografia musical de la comarca a través de les formacions musicals locals i s’ha posat punt final amb Esteve Mestre fent unes pinzellades als inicis del futbol al Pla.
La valoració tant per part del centre de recerques com del consistori palauenc ha estat molt positiva, així com per part dels ponents participants. L’alcalde del Palau Francesc Balcells i el president de Mascançà Jaume Suau han acomiadat l’acte agraint la col·laboració de tots els investigadors que han aconseguit sospesar les dificultats que l’edició presentava i també al públic que ha seguit i comentat la Jornada per les xarxes.