Felip Gallart Fernàndez

Publicacions

Pel que fa al teatre ha publicat Màrius Torres, l'última rosa, Degotalls (Premi les Talúries 1995), la farsa No hi ha pany que tanqui i l'adaptació del conte de Miquel Martí i Pol En Joan Silencis, totes elles representades diverses vegades per diferents grups teatrals. Ha col·laborat en diferents campanyes de Coneixes la teva ciutat de l'Ateneu Popular de Ponent de Lleida, com autor de més de quaranta muntatges sobre diferents episodis de la història de la ciutat de Lleida. L'any 29014 i per encàrrec del Conselh Generau d'Aran va pulbicar l'obra teatral “Era Querimònia” reconstrucció històrica de la concessió de les Comstitucions i Usatges pel rei Jaume II als aranesos l'any 1313. És l'autor de la recreació de les Noces Reials de Peronella d'Aragó i Ramon Berenguer IV que l'Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida s'encarrega de representar cada any al turó de la Seu Vella d'aquesta ciutat. Ha escrit els textos de la cantata musicada pel compositor Ramon Andreu El Flautista d'Hamelín, que l'Orquestra Simfònica i el Cor del Conservatori de Lleida estrenaren el 21 de febrer de 2006 a l'Auditori Municipal Enric Granados de Lleida i que s'ha reestrenat diverses vegades.
Com a narrador és autor del recull de contes Cròniques d'atzar i de les novel·les El llarg camí de l'alba, La llavor dels somnis (Accèssit al Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa, 2001) i de la novel·la policíaca L'estel de cinc puntes. La seva obra Retorn a les Cadolles va ser seleccionada per al premi Prudenci Bertrana de l'any 1993. També és autor d'obres sobre costums Paraules perdudes.
Com a estudiós de la història ha publicat Humor artesenc, Artesa de Lleida, aspectes culturals, la celebrada La plana salvatge publicada en dos volums i que recull la història més desconeguda i convulsa de la plana de Lleida durant el segle XIX. L'enigma Parrot, escrita amb el Vicent Lladonosa, sobre el misteriós i mític Jaume Banqué, el Parrot de Mollerussa. I finalment Teresa Guix, la Maseta (1816-1839) Una dona de tràgic destí, escrita juntament amb la seva filla Núria Gallart. També col·labora amb les revistes La Femosa d'Artesa de Lleida, Mascançà, Sàpiens, Shikar i les Trobades d'Estudiosos de les Garrigues