Jordi Soldevila va presentar a les VII Jornades un repàs de les diferents opcions renovadores o tradicionals que es van enfrontar en l’escola rural de la comarca. Soldevila va explicar que l’ensenyament primari va guanyar cada cop més interès social al llarg del segle XIX. Diverses entitats de la societat civil van començar a prendre partit i veient el desinterès polític en la qüestió van decidir organitzar les seves escoles.
 |
| Jordi Soldevila en primer terme. Foto: Mascançà |
Progressivament i mesura que les pedagogies van anar polititzant-se també ho va anar fent el que s’acabaria coneixent com la “qüestió escolar”. Un camp de batalla que s’allargaria de fins a la fi de la Guerra Civil amb dos models escolars irreconciliables. Al Pla d’Urgell també s’hi van reproduir diversos conflictes relacionats amb la “qüestió escolar” en un marc definit per l’escola rural, escoles petites, amb nombroses deficiències ja fos en recursos humans, materials o infraestructurals. Catòlics, carlins, integristes i dinàstics, per un costat, catalanistes, republicans, anarquistes i comunistes, per l’altre, intentarien imposar el seu model. Des dels centres polítics s’aniria traslladant la batalla fins a les escoles públiques.